Funcionament intern

Sobre col·lectius i individualitats

A la coordinadora hi poden participar tant col·lectius com individualitats, sempre que les seves pràctiques es basin en les tàctiques i estratègies abans esmentades (punt 2).

La coordinadora llibertària és conscient que Mallorca és molt més que no pas Ciutat, i que als pobles hi ha molta gent que no té oportunitats per organitzar-se. La coordinadora anima a la gent a organitzar-se en grups i col·lectius, però en ella també hi tenen cabuda les persones que no estan en cap col·lectiu. La coordinadora vol ser l’espai que arreplegui tota aquesta gent i la vinculi al moviment llibertari.

Les individualitats poden participar dels debats, mobilitzacions i activitats. En les assemblees, les individualitats tenen veu, però no poden bloquejar un consens (veure punt 5).

D’altra banda, les individualitats han de tenir en compte que no són els apoderats ni els portaveus de la coordinadora a la seva zona. Si han de fer feina de cara al carrer s’han d’organitzar (pensam que és un error fer feina només de tipus intern).

Sobre com es prenen els acords

La única manera de prendre acords en aquesta coordinadora és el consens. Per poder funcionar d’aquesta manera cal que tothom entengui el procediment i que hi hagi un interès comú i bona voluntat. Per això, si hi ha algun grup que no vol treballar en aquesta línia, millor que es mantengui al marge.

La coordinadora aprofitarà sempre la diversitat d’opinions i punts de vista diferents per enriquir els acords a prendre. La diversitat d’opinions és un bé que el moviment llibertari no pot deixar de banda. A partir de contrastar opinions, és prendran les  decisions empíriques més adients. La diversitat s’entendrà com un bé i no com un conflicte.

Quan no hi ha consens, cada grup actuarà segons cregui convenient i també es podran formar aliances entre grups que comparteixin visions sobre un tema concret. Si no hi ha consens, ningú podrà parlar en nom de la coordinadora.

En particular, quan NO existeix consens:

i) si el col·lectiu (o col·lectius) que no està d’acord amb la resta, NO bloqueja que la coordinadora porti endavant aquell acord, aleshores la proposta es tira endavant en nom de la Coordinadora.

ii) si el col·lectiu (o col·lectius) que no està d’acord amb la resta, SÍ ho bloqueja, aleshores es produirà un dissens. La proposta NO es portarà a terme com a Coordinadora, sinó NOMÉS en nom del conjunt de col•lectius que volen tirar la proposta endavant de manera autònoma.

Sobre les individualitats en la presa de decisions:

Qualsevol col·lectiu pot bloquejar un consens (veure paràgraf anterior),  però CAP individualitat pot fer-ho, ja que només té veu.

La coordinadora treballarà per tal de facilitar que les individualitats s’organitzin en grups o col•lectius, tant en nous com en els existents dins la coordinadora.

A més, per aprofundir en les pràctiques assembleàries i de consens, la coordinadora farà un treball continuat per tal de millorar i garantir la democràcia directa i l’assemblearisme.

Com es convoquen les reunions?

S’han de passar els punts de l’ordre del dia per avançat. Com a mínim amb 15 dies d’antelació. Les assembles ordinàries es realitzaran cada 3 mesos. Així dins un any natural hi haurà 4 assembles ordinàries. A part, hi hauria les assemblees extraordinàries que s’organitzarien en trobar-se necessàries.

 A part hi hauria les assemblees d’urgència que qualsevol col·lectiu integrant pot convocar, aquesta tan sols serà per tractar el tema d’urgència.

 L’assemblea ordinària serà convocada (data, hora i lloc) al final de cada darrera assemblea. Serà el darrer punt de l’ordre del dia de cadascuna d’aquestes. Ha de constar en l’acta de cada assemblea ordinària.

 Els punts per l’ordre del dia que no entrin amb el temps mínim d’antelació, és a dir, 15 dies abans, aniran al penúltim punt de l’assemblea. És a dir, als Punts Varis de l’ordre del dia.

Com es desenvolupa l’assemblea?

El primer punt sempre serà l’elecció de la taula, que constarà de 3 persones. La moderadora (la seva funció és dinamitzar l’assemblea, proposar consensos, fer síntesis, fer que s’aprofiti el temps, etc.), la secretària d’actes i una persona exclusivament encarregada de donar els torns de paraula.

El segon punt serà la lectura i aprovació de l’acta anterior.

El tercer serà el tancament de l’ordre del dia i llavors la resta.

Tendran prioritat a l’assemblea tots aquells proposats amb anterioritat als 15 dies. Per la resta de punts (Punts varis) si no hi ha temps de tractar-los, es posposaran fins a la següent assemblea.

Lloc de l’assemblea

L’acord per consens és que el lloc de desenvolupament de les assemblees ordinàries i extraordinàries sigui rotatiu. És a dir, que no sigui dues vegades seguides allà mateix. Els col·lectius de manera rotativa s’encarreguen amb autonomia de preparar i responsabilitzar-se de l’espai d’aquestes.

Coordinació a través de la xarxa

Es crearà una llista de correu a un servidor lliure i un correu propi. D’entrada hi haurà un contacte de cada grup o col·lectiu que hi participa. A més, tant les individualitats com aquelles persones dels distints col·lectius que també hi vulguin estar donats d’alta hi podran estar.

La coordinadora també tindrà una pàgina web.

Portaveus i secretariat de la Coordinadora Llibertària de Mallorca

S’acorda que aquests o aquestes han de ser triades per consens i el càrrec ha de ser rotatiu i revocable en qualsevol moment.

S’acorda crear una secretariat permanent. En principi estarà format per tres persones de les distintes organitzacions. També serà un càrrec rotatiu i revocable.

La rotació de càrrecs es produirà cada dues assemblees ordinàries. (6 mesos)

No serà necessària ser de cap col·lectiu per estar al secretariat. Com a mínim ha de ser tres persones però poden ser més.

Grups de treball

Aquests els crearà la coordinadora. Han d’assumir el que proposi i acordi l’assemblea. Una vegada creats tendran autonomia pròpia per organitzar-se entre les persones implicades.

– Altres consideracions

Llengua  

La llengua emprada per comunicats i escrits així com per campanyes serà el català

Alimentació

La coordinadora defensarà en temes d’alimentació l’opció vegetariana. La coordinadora en els seus actes públics sempre optarà per la cuina vegetariana.

Anuncis